La mente es la arma más poderosa que los humanos tenemos al alcance, lo que pasa esque no sabemos utilizarla.
El destino no existe, son los echos los que provocan otros echos y con todos los echos se construye y se forma un patron, y ese patron es el que dictara nuestras vidas, nos guiara, por el buen sentido o por el malo, pero nos guiara acia un rumbo en donde nosotros no somos concientes de lo que pasa, sino un camino donde por fin encontraras tu meta y el valor para querer vivirla.
Miro d'imaginar-me un món on la teva veu hagués cessat. On les teves mans no es mougessin. On els teus ulls no pestanyegessin. Estic dempeus al costat del teu cos, mirant-me'l per última vegada, abandonant l'habitació on et trobes. Però quan obro la porta cap al món, només trobo un buit terrible. Un no-res gris pàl·lid és tot el que m'espera.
Per què estimem? És una cosa ben estranya, no poder veure al món sinó un ésser, no tenir sinó una idea a la ment, tenir un únic desig al cor i un sol nom a la boca: un nom que puja incessantment als llavis, que puja con l'aigua d'una deu des de les profunditats de l'ànima, i que es diu i es repeteix i es murmura incessantment, a tot arreu, com si fos una pregària.
Perquè la vida pot continuar malgrat la gravetat de les pèrdues. Que pot tornar a ser bona. Sigui el que sigui el que t'ha fet mal.
S'oblida allò que es vol recordar i es recorda allà que es vol oblidar.
Mira al teu voltant. Mai és massa temps. Però mai és gens de temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Hola Tributos!. Vuestro comentario será un apoyo a la lucha de los distritos contra el Capitolio.